Vistes d'un cotxe

Metrologia

Es la ciència que estudia com prendre mides. Es poden mesurar moltes coses, com ara el temps, la força, l'energia, etc. En aquesta secció ens centrarem a mesurar longituds i superfícies.
El sistema internacional d'unitats (SI) utilitza el metre (M) com a magnitud funamental de longitud. Com que és una entitat molt gran per fer els nostres dibuixos, fem servir els seus submúltiples: el decímetre, el cementiri i, sobretot, el mil·límetre.
1 m = 10 dm = 100cm = 1.000 mm

Acotament

Acotar és donar les dimensions reals de l'objecte sobre un dibuix a escala, encara que el dibuix estigui a una escala determinada.

La representació en perspectiva consisteix a simular el volum dels objectes (que tenen tres dimensions) sobre un paper (que en té solament dues)

projeccións

Hi ha, per tant, quatre díedres definits per dos semiplans i una aresta de díedre, on es tallen. El sistema dièdric utilitza els plans perpendiculars entre si (díedres) com a suports sobre els quals es projecten les vistes d'un objecte.

Normalment, es projecta sobre el primer díedre.

Les vistes de qualsevol objecte que intentem obtenir es poden projectar sobre aquests plans.

La projecció d'un punt. El punt es projecta a tots dos plans. Observa que les projeccions es troben a una determinada distància des de l'aresta. Aquestes distàncies són les coordenades del punt.

La projecció d'un segment. Per projectar un segment n'hi haurà prou a projectar-ne els extrems i unir les dues projeccions, l'horitzontal i la vertical, respectivament.

La projecció d'un volum. Cal seguir el mateix procés que per al segment; és a dir, es projecten els punts principals que formen la peça.

Una projecció no és altra cosa, en el fons, que una vista en la qual la línia visual coincideix amb algun dels eixos de coordenades prefixat.

Díedre

Un díedre és una de les parts en què queda dividit l'espai quen dos plans es tallen perpendicularment.

dibuix amb ordinador

estilógraf

El llapis es pot esborrar fàcilment; la tinta, en canvi, no. Per aquesta raó sovint utilitzem els estilògrafs, que tracen línies permanents de tinta xinesa.
Es classifiquen també pel gruix del traç de la línia, i els més utilitzats tenen gruixos entre 0,1 i 1 mm.

L'escaire i el cartabó

Són els estris que utilitzem per traçar linies rectes Tenen forma de triangle rectangle (que té un angle de 90º):
l'escaire és isòsceles i el cartabó és d etipus escalè.
S'utilitzen sempre junts i permeten traçar amb facilitat i precisió línies paral·leles i perpendiculars.

La goma

Les més habituals són gomes elàstiques fetes de cautxú. El més important és que no embrutin el paper. Com que són autèntiques "esponges", no s'han de tenir a mà gaire temps, ja que absorbeixen el greix i la suor.

el transportador d'angles

És l'instrument que utilitzem per a seguir angles. Pot ser semicircular o circular, i està graduat en graus sexagesimals.

el compàs

Es l'estri que utilitzem per traçar arcs de circumferència o circumferències completes.

Dibuix en ordinador.Trama.

El paper és el suport més emprat per dibuixar plànols.Dels molts tipus de paper que hi ha , per al dibuix técnic utilitzem papers que complexin determinades condicions de color, lluentor, porositat, gruix i mida.

calculadora

llapis i portamines

El llapis és l'eina de dibuix més basica. És un cilindre larg i prim de grafit fet de fusta. Els llapis es classifiquen segons la duresa.

El portamines és similar a un bolígraf , pero a l'interior té un mecanisme en forma de pinça que ens permet subjectar una mina i anar traient-la a mesura que es desgasta.