els acabats

El tint: consisteix a donar color a un fil o tela mitjançant colorants. Les fibres naturals com la llana o el cotó necessiten un tractament especial anomenat blanqueig.


L'estampació: consisteix a aplicar dibuixos de color sobre una tela. El resultat ha de ser inalterable, per això ha de ser resistents a els efectes del sol, a l'acció de l'aigua calenta...

LES FIBRES NATURALS:

-Les fibres d'origen vegetal:  estàn formades principalment per cel·lules i poden producir de les llavors producir de les llavors com el cotó i la miragua, de les tigues com el lli i el canem o dels fruits com la fibra del cocoter.

-Les fibres d'origen animal estan formades per subtancies a base de proteines i es poden obtenir de la llana d' ovelles i moltons.de pels de cabra de conill d' angora. La seda es l' unica fibra textils que la natura produeix en forma de filament.

-Les fibres d' origen mineral s'obtenen de la composicio de certes roques com l' aminat de metalls ductils com l' or i la plata i del vidre tractat a temperatures elevades.

Filatura i tissatge.

El tissatge és el procés d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils. Els teixits convencionals es formen encreuant uns fils:


Els fils d'ordit, que estan dipositats longitudinalment que determinen la llargada i l'amplada.
Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.

Confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial.



El diseny és l'elaboració del projecte des dell moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit














Els patrons: El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les.

Figuras poligonals

Sistema axonomètric.

La perspectiva cavallera se sol considerar una forma particular de perspectiva axonomètrica.

Les propietats de les fibres tèxtils.

L'elasticitat:  Mesura de la variació d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de la qual depèn.
Resistencia: Acció de resistir o de resistir-se.
La llargada: Extensió de l’un extrem a l’altre d’una cosa, del començament a l’acabament.
Higroscopicitat: Qualitat d’higroscòpic.
El gruix: Dimensió altra que la llargada en un cos en què les altres dues són iguals.


Les fibres naturals.


Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà.


Fibres d'origen animal estan formades per substancies a base de proteïnes i es poden obtenir de llane  d'ovelles i moltons.


Fibres d'origen mineral s'obtenen de la descompoció de certes roques, com l'amiant.

Envases